negatiu

és un projecte de música electrònica minimalista, és a dir, simple i repetitiva, més centrat en el procés de composició que en el resultat. No és per a tots els públics, però tampoc és un experiment solipsista (de debò).


Nocturn per a sintetitzador (directe 2023)

No, jo no sé què és guardar fusta al moll, Joan.

    Quatre del matí
        no puc dormir
            encara és de nit
                pujo a Montjuïc
                    Des de dalt
                tot sembla irreal
            des de dalt
        no fa tant mal
    Com un mussol
        muntanya amunt
            muntanya avall
                pel passeig del
                    seqüenciador
                Vaig a la font
            tinc set de soroll
        al jardí dels cactus
    espero el Sol

"Nocturn per a sintetitzador" és un passeig oniricomusical per la muntanya de Montjuïc de Barcelona.

Per a aquesta cançó, he programat un seqüenciador de vuit passos, on a cada pas hi ha controls per a modificar diferents paràmetres del sintetitzador: la nota, l'envolupant, la desafinació entre els oscil·ladors, la freqüència de tall i la ressonància del filtre, el volum, etc. El sintetitzador, monofònic, consta de dos oscil·ladors i un suboscil·lador (una octava més avall) amb la peculiaritat que la seva forma d'ona està creada a partir del perfil topogràfic de Montjuïc, des del Morrot fins a la Font Màgica. Tots els sons, a excepció del bombo i el "clap", provenen de la interacció manual (pantalla tàctil i ratolí) amb aquest sistema.

Composició, lletra i veus: negatiu. Eines: Pure Data 0.53.1, Audacity 3.2.3, ordinador i perifèrics.


L'eco de les passes (directe 2023)

«Aquel día no comimos. Nos acercamos al cruce de las calles Cadena y San Rafael. [...] En el suelo, y encima de un charco de sangre, había un ramo de flores» (García Oliver, 1978).

    Tic, tac...

    La vella ciutat
        plora llambordes
    les cicatrius són de pedra
        i les parets són de carn

    Dins la ferida
                  tot s'accelera

    Marca un nou ritme
        el sindicat del temps
    amb les mans tacades
        de tinta i de sang

    ... tic, tac.

"L'eco de les passes" està inspirada en els primers capítols de les memòries de Joan García Oliver, on descriu de forma apassionada i subjectiva l'ambient convuls de la Barcelona dels anys 20 i 30.

En aquesta cançó, utilitzo el mètode de síntesi de Karplus i Strong, que permet emular el so d'un instrument de corda pinçada o percudida, com un piano. A més, faig servir sons de percussió amb retard i (molta!) realimentació.

Composició, lletra i veus: negatiu. Eines: Pure Data 0.53.1, Audacity 3.2.3, ordinador i perifèrics.


El mirador del port (2022)

«There is no conspiracy. Nobody is in charge. It's a headless blunder operating under the illusion of a master plan» (Cube, 1997).

    Sobrevolen el port
        drons i gavines
    els contenidors van plens
        de línies de codi
            desordenades
    i un conjunt de vectors
        dibuixa l'horitzó
	
    Qui pren les decisions?
    Soc part d'un algoritme?

En aquesta postal cibersurrealista, em pregunto: Com ens afecten els sistemes automatitzats de presa de decisions? Què ens aporten? Quina influència hi tenim? A qui beneficien?

"El mirador del port" és una cançó on intervenen diferents processos aleatoris (o pseudoaleatoris, però en tot cas, fora del meu control); dos dels tres sintetitzadors de modulació de freqüència (FM), segueixen la mateixa escala a diferent tempo, a partir de subdivisions del metrònom principal, mentre un tercer sintetitzador va saltant d'una nota a una altra de l'escala de forma imprevisible, una octava per sota. A més, els paràmetres dels sintetitzadors (la durada de la nota, la quantitat de modulació d'un oscil·lador sobre la freqüència de l'altre, etc.) també van variant de forma aleatòria. Per a donar una mica d'estabilitat a la composició, he afegit una senzilla melodia murmurada, com la remor del mar.

Composició, lletra i veus: negatiu. Eines: Pure Data 0.53.1, Audacity 3.2.3, ordinador i perifèrics.


Realimentació (2022)

«However, an excessive feedback is likely to be as serious a handicap to organized activity as a defective feedback» (Wiener, 1948).

    Embolica que fa fort
      embolica que fa fort
        embolica que fa fort
          embolica q!@>$%^&*+#

"Realimentació" és un poema sonor o més aviat, un joc conceptual.

Utilitzo la frase feta "embolica que fa fort", expressió que s'utilitza per a descriure una situació que es va complicant cada cop més, i un circuit de retard amb realimentació o "feedback", és a dir, la sortida d'àudio torna a entrar al circuit de retard, provocant un creixement exponencial de les repeticions.

Composició, lletra i veus: negatiu. Eines: Pure Data 0.53.1, Audacity 3.2.3, ordinador i perifèrics.


Memòria d'accés aleatori (2021)

«Digital information lasts forever—or five years, whichever comes first» (Rothenberg, 1995).

    Sempre, mai...
  
             efímer infinit
        recordo aquella nit
          arxiu sobreescrit
             no has existit
              silici maleït
             reinici, oblit

La pedra de Rosetta es pot continuar llegint més de dos mil anys després de la seva inscripció (si sabeu llegir jeroglífics, demòtic o grec antic, és clar), però no sabem si podrem continuar accedint als arxius digitals creats en les últimes dècades d'aquí a uns anys. Què passarà amb els nostres records emmagatzemats en disquets, CD-R, memòries USB, discs durs o espais en servidors de grans corporacions?

A "Memòria d'accés aleatori" utilitzo la capacitat de Pure Data de carregar en memòria qualsevol arxiu (en aquest cas, una imatge) i utilitzar-lo com a font de so. Fragments d'aquestes dades sense tractar són llegits -de forma més o menys aleatòria- i processats amb diferents eines (envolupant, equalització, filtre, reverberació, retard, etc.) per a generar la percussió. El so de baix està creat amb dos oscil·ladors sinusoidals, on un modifica la freqüència de l'altre, emprant el mètode de síntesi descobert per John Chowning, conegut com a síntesi d'FM (freqüència modulada).

Composició, lletra i veus: negatiu. Eines: Pure Data 0.51.4, Audacity 2.4.1, ordinador i perifèrics.


Uròbor (2021)

Tinc el cap com un timbal; una caixa de ritmes fora de control.

      tes >el
     l       c
    o         a
     v       p
      anod me

La paraula "uròbor" fa referència a la serp mitològica que es mossega la cua formant un cercle perfecte amb el seu cos, sense principi ni final, interpretada sovint com a símbol de l'eternitat, l'etern retorn, la ciclicitat del temps i també el que vulgarment es coneix com a "menjar-se l'olla".

Uròbor és una de les primeres cançons d'aquest projecte i, malgrat el que pugui semblar, no utilitzo cap procés aleatori per a generar els patrons de percussió. Pure Data permet crear seqüenciadors a partir de matrius gràfiques de dues dimensions on determinats píxels activen un o més sons en un moment determinat. Aquestes coordenades són dibuixades amb la busca del ratolí de manera que la interacció és ràpida i també difícil de controlar. Els sons de percussió estan generats a partir de mètodes de síntesi clàssica (oscil·ladors, generadors de soroll, envolupants, filtres...) i la veu, a part d'estar accelerada, va d'un costat a l'altre del panorama estereofònic, fent la sensació d'estar donant voltes.

Composició, lletra i veus: negatiu. Eines: Pure Data 0.51.4, Audacity 2.4.1, ordinador i perifèrics.