és un projecte de música electrònica minimalista, és a dir, simple i repetitiva, més centrat en el procés de composició que en el resultat. No és per a tots els públics, però tampoc és un experiment solipsista (de debò).
«Rien ne distingue les souvenirs des autres moments: ce n’est que plus tard qu’ils se font reconnaître, à leurs cicatrices» (La Jetée, 1962).
No em cap al cap
no té cap ni peus
des d'aquell Cap d'Any
tot són maldecaps
Cap per amunt
i cap per avall
li dono moltes voltes
però no sé cap on vaig
Sempre capcot
massa capficat
el que necessito
és esborrar-te del meu cap
Soc un cap de trons
un cap de pardals
corre cap al búnquer
soc un cap nuclear!
Cap al tard
he lligat caps
hauré de fer
un cop de cap!
En cap cap cap el que cap en aquest cap.
En aquesta cançó, jugo amb alguns dels múltiples usos i significats de la paraula «cap» i utilitzo un sintetitzador subtractiu amb quatre oscil·ladors i un suboscil·lador amb ona de serra, desafinats entre si i processats amb un filtre passabaix, a més de diferents sons de percussió.
Composició, lletra, veus, gravació i muntatge audiovisual: negatiu. Eines: Pure Data, Audacity, FFmpeg, Inkscape, Openshot, ordinador, càmera web i altres perifèrics.
«I en la boira es perdia el trepig» (Joan Salvat-Papasseit, 1925).
Quatre del matí
no puc dormir
encara és de nit
pujo a Montjuïc
Des de dalt
tot sembla irreal
des de dalt
no fa tant mal
Com un mussol
muntanya amunt
muntanya avall
pel passeig del
seqüenciador
Vaig a la font
tinc set de soroll
al jardí dels cactus
espero el Sol
«Nocturn per a sintetitzador» és un passeig oniricomusical per la muntanya de Montjuïc de Barcelona.
Per a aquesta cançó, he programat un seqüenciador de vuit passos, on a cada pas hi ha controls per a modificar diferents paràmetres del sintetitzador: la nota, l'envolupant, la desafinació entre els oscil·ladors, la freqüència de tall i la ressonància del filtre, el volum, etc. El sintetitzador, monofònic, consta de dos oscil·ladors i un suboscil·lador, amb la particularitat que la seva forma d'ona està creada a partir del perfil topogràfic de Montjuïc, des del Morrot fins a la Font Màgica.
Composició, lletra i veus: negatiu. Eines: Pure Data, Audacity, ordinador i perifèrics.
«Aquel día no comimos. Nos acercamos al cruce de las calles Cadena y San Rafael. [...] En el suelo, y encima de un charco de sangre, había un ramo de flores» (Joan Garcia Oliver, 1978).
Tic, tac...
La vella ciutat
plora llambordes
les cicatrius són de pedra
i les parets són de carn
Dins la ferida
tot s'accelera
Marca un nou ritme
el sindicat del temps
amb les mans tacades
de tinta i de sang
... tic, tac.
«L'eco de les passes» està inspirada en els primers capítols de les memòries de Joan Garcia Oliver, on descriu de forma apassionada l'ambient convuls de la Barcelona dels anys 20 i 30 del segle XX.
En aquesta cançó, utilitzo el mètode de síntesi de Karplus i Strong, que permet emular el so d'un instrument de corda pinçada o percudida, com un piano. A més, faig servir sons de percussió amb retard i (molta!) realimentació.
Composició, lletra i veus: negatiu. Eines: Pure Data, Audacity, ordinador i perifèrics.
«There is no conspiracy. Nobody is in charge. It's a headless blunder operating under the illusion of a master plan» (Cube, 1997).
Sobrevolen el port
drons i gavines
els contenidors van plens
de línies de codi
desordenades
i un conjunt de vectors
dibuixa l'horitzó
Qui pren les decisions?
Soc part d'un algoritme?
En aquesta postal cibersurrealista, em pregunto: Com ens afecten els sistemes automatitzats de presa de decisions? Què ens aporten? Quina influència hi tenim? A qui beneficien?
«El mirador del port» és una cançó on intervenen diferents processos aleatoris (o millor, pseudoaleatoris); dos dels tres sintetitzadors de modulació de freqüència, segueixen la mateixa escala a diferent tempo, a partir de subdivisions del metrònom principal, mentre un tercer sintetitzador va saltant d'una nota a una altra de l'escala de forma imprevisible, una octava per sota.
Composició, lletra i veus: negatiu. Eines: Pure Data, Audacity, ordinador i perifèrics.
«However, an excessive feedback is likely to be as serious a handicap to organized activity as a defective feedback» (Norbert Wiener, 1948).
Embolica que fa fort
embolica que fa fort
embolica que fa fort
embolica q!@>$%^&*+#
«Realimentació» és un poema sonor o més aviat, un joc conceptual.
Utilitzo la frase feta «embolica que fa fort», expressió que s'usa per a descriure una situació que es va complicant cada cop més, i un circuit de retard amb realimentació o feedback, és a dir, la sortida d'àudio torna a entrar al circuit de retard, provocant un creixement exponencial de les repeticions.
Composició, lletra i veus: negatiu. Eines: Pure Data, Audacity, ordinador i perifèrics.
«[…] digital information lasts forever—or five years, whichever comes first» (Jeff Rothenberg, 1995).
Sempre, mai...
efímer infinit
recordo aquella nit
arxiu sobreescrit
no has existit
silici maleït
reinici, oblit
La pedra de Rosetta es pot continuar llegint més de dos mil anys després de la seva inscripció (si sabeu llegir jeroglífics, demòtic o grec antic, és clar), però no sabem si podrem accedir als arxius digitals creats en les últimes dècades d'aquí a uns anys. Què passarà amb els nostres records emmagatzemats en disquets, CD-R, memòries USB, discs durs o espais en servidors de grans corporacions?
A «Memòria d'accés aleatori» aprofito la capacitat de Pure Data de carregar en memòria qualsevol arxiu (en aquest cas, una imatge) i utilitzar-lo com a font de so. Fragments d'aquestes dades són llegits i processats per a generar la percussió.
Composició, lletra i veus: negatiu. Eines: Pure Data, Audacity, ordinador i perifèrics.
«—I aquesta serp? Té gana, es menja la cua! »—No es menja la cua, xerraire, és la cua que li tapa la boca» (Arnau, 1994).
tes >el
l c
o a
v p
anod me
La paraula «uròbor» fa referència a la serp mitològica que es mossega la cua, interpretada sovint com a símbol de l'eternitat i la ciclicitat del temps, però també del que vulgarment es coneix com a «menjar-se l'olla».
Per a aquesta cançó, he creat un seqüenciador a partir d'una matriu gràfica de dues dimensions on determinats píxels activen un o més sons en un moment determinat. Les coordenades són dibuixades amb el ratolí de manera que la interacció és ràpida i també difícil de controlar. La veu, a part d'estar accelerada, va d'un costat a l'altre del panorama estereofònic, fent la sensació d'estar donant voltes.
Composició, lletra i veus: negatiu. Eines: Pure Data, Audacity, ordinador i perifèrics.
«Desert d' amichs, de bens é de senyor, »En strany loch é 'n estrany' encontrada, »Luny de tot be, fart d' enuig é tristor» (Jordi de Sant Jordi, s. XV).
De profundis clamavi ad te, Domine
Domine, exaudi vocem meam
En aquesta cançó recito els primers versos del salm 130, conegut com a «De Profundis», utilitzat sovint com a pregària de súplica i penitència en la tradició judeocristiana.
Les veus estan processades amb un harmonitzador i la base està programada amb l'XL-7.
Composició i veus: negatiu. Eines: E-MU XL-7, Digitech Studio Vocalist, Audacity, ordinador i perifèrics.
«La tristesa, que mai no enganya, m’havia enganyat. S’havia acabat tot. La llum bondadosa m’havia obert un darrer camí d’esperança però era un camí trencat» (Mercè Rodoreda, 1967).
«Anhedonia» és una peça minimalista de quatre moviments composta en un moment de desesperança.
En aquesta ocasió, m'he centrat més en els sons de piano, majoritàriament tocats en directe, i alguns arranjaments de sons orquestrals, provinents de mòduls dels anys noranta, seqüenciats des de l'XL-7.
«En el sueño del hombre que soñaba, el soñado se despertó» (Jorge Luis Borges, 1940).
Aquesta cançó instrumental està inspirada en el relat «Las ruinas circulares» de Jorge Luis Borges.
Com en els primers experiments de negatiu, està composta amb el seqüenciador i sintetitzador XL-7, a més, he afegit una petita melodia amb la guitarra elèctrica i unes veus.
Composició i veus: negatiu. Eines: E-MU XL-7, Digitech Studio Vocalist, guitarra elèctrica, Audacity, ordinador i perifèrics.
«This is the decade of the manual. You look at any session and there's someone with a manual next to them» (Suzanne Ciani, 1985).
L'aire condicionat en marxa
fora fa massa calor
connecto el meu seqüenciador
programo unes notes
i jugo amb l'oscil·lador
Dia d'estiu sufocant a Barna, davant la màquina, amb el manual d'instruccions i un te fred.
Fent una mica d'arqueologia digital, he trobat (2024) la que considero la primera cançó de negatiu, composta amb la Command Station d'E-MU. Tot i que es tracta d'un assaig, ja té el tipus de lletra, so i estructura que estava buscant per a aquest projecte.
Composició, lletra i veus: negatiu. Eines: E-MU XL-7, Audacity, ordinador i perifèrics.
