negatiu

és un projecte de música electrònica minimalista, és a dir, simple i repetitiva, més centrat en el procés de composició que en el resultat. No és per a tots els públics, però tampoc és un experiment solipsista (de debò).


Cap futur (2024)

«Rien ne distingue les souvenirs des autres moments: ce n’est que plus tard qu’ils se font reconnaître, à leurs cicatrices» (La Jetée, 1962).

    No em cap al cap
    no té cap ni peus
    des d'aquell Cap d'Any  
    tot són maldecaps

    Cap per amunt           
    i cap per avall
    li dono moltes voltes   
    però no sé cap on vaig

    Sempre capcot           
    massa capficat
    el que necessito        
    és esborrar-te del meu cap

    Soc un cap de trons     
    un cap de pardals
    corre cap al búnquer    
    soc un cap nuclear!

    Cap al tard             
    he lligat caps
    hauré de fer            
    un cop de cap!

En cap cap cap el que cap en aquest cap.

En aquesta cançó, jugo amb alguns dels múltiples usos i significats de la paraula «cap» i utilitzo un sintetitzador subtractiu amb quatre oscil·ladors i un suboscil·lador amb ona de serra, desafinats entre si i processats amb un filtre passabaix, a més de diferents sons de percussió.

Composició, lletra, veus, gravació i muntatge audiovisual: negatiu. Eines: Pure Data, Audacity, FFmpeg, Inkscape, Openshot, ordinador, càmera web i altres perifèrics.


Nocturn per a sintetitzador (2023)

«I en la boira es perdia el trepig» (Salvat-Papasseit, 1925).

    Quatre del matí
        no puc dormir
            encara és de nit
                pujo a Montjuïc
                    Des de dalt
                tot sembla irreal
            des de dalt
        no fa tant mal
    Com un mussol
        muntanya amunt
            muntanya avall
                pel passeig del
                    seqüenciador
                Vaig a la font
            tinc set de soroll
        al jardí dels cactus
    espero el Sol

«Nocturn per a sintetitzador» és un passeig oniricomusical per la muntanya de Montjuïc de Barcelona.

Per a aquesta cançó, he programat un seqüenciador de vuit passos, on a cada pas hi ha controls per a modificar diferents paràmetres del sintetitzador: la nota, l'envolupant, la desafinació entre els oscil·ladors, la freqüència de tall i la ressonància del filtre, el volum, etc. El sintetitzador, monofònic, consta de dos oscil·ladors i un suboscil·lador, amb la particularitat que la seva forma d'ona està creada a partir del perfil topogràfic de Montjuïc, des del Morrot fins a la Font Màgica.

Composició, lletra i veus: negatiu. Eines: Pure Data, Audacity, ordinador i perifèrics.


L'eco de les passes (2023)

«Aquel día no comimos. Nos acercamos al cruce de las calles Cadena y San Rafael. [...] En el suelo, y encima de un charco de sangre, había un ramo de flores» (García Oliver, 1978).

    Tic, tac...

    La vella ciutat
        plora llambordes
    les cicatrius són de pedra
        i les parets són de carn

    Dins la ferida
                  tot s'accelera

    Marca un nou ritme
        el sindicat del temps
    amb les mans tacades
        de tinta i de sang

    ... tic, tac.

«L'eco de les passes» està inspirada en els primers capítols de les memòries de Joan García Oliver, on descriu de forma apassionada l'ambient convuls de la Barcelona dels anys 20 i 30.

En aquesta cançó, utilitzo el mètode de síntesi de Karplus i Strong, que permet emular el so d'un instrument de corda pinçada o percudida, com un piano. A més, faig servir sons de percussió amb retard i (molta!) realimentació.

Composició, lletra i veus: negatiu. Eines: Pure Data, Audacity, ordinador i perifèrics.


El mirador del port (2022)

«There is no conspiracy. Nobody is in charge. It's a headless blunder operating under the illusion of a master plan» (Cube, 1997).

    Sobrevolen el port
        drons i gavines
    els contenidors van plens
        de línies de codi
            desordenades
    i un conjunt de vectors
        dibuixa l'horitzó
	
    Qui pren les decisions?
    Soc part d'un algoritme?

En aquesta postal cibersurrealista, em pregunto: Com ens afecten els sistemes automatitzats de presa de decisions? Què ens aporten? Quina influència hi tenim? A qui beneficien?

«El mirador del port» és una cançó on intervenen diferents processos aleatoris (o millor, pseudoaleatoris); dos dels tres sintetitzadors de modulació de freqüència, segueixen la mateixa escala a diferent tempo, a partir de subdivisions del metrònom principal, mentre un tercer sintetitzador va saltant d'una nota a una altra de l'escala de forma imprevisible, una octava per sota.

Composició, lletra i veus: negatiu. Eines: Pure Data, Audacity, ordinador i perifèrics.


Realimentació (2022)

«However, an excessive feedback is likely to be as serious a handicap to organized activity as a defective feedback» (Wiener, 1948).

    Embolica que fa fort
      embolica que fa fort
        embolica que fa fort
          embolica q!@>$%^&*+#

«Realimentació» és un poema sonor o més aviat, un joc conceptual.

Utilitzo la frase feta «embolica que fa fort», expressió que s'usa per a descriure una situació que es va complicant cada cop més, i un circuit de retard amb realimentació o feedback, és a dir, la sortida d'àudio torna a entrar al circuit de retard, provocant un creixement exponencial de les repeticions.

Composició, lletra i veus: negatiu. Eines: Pure Data, Audacity, ordinador i perifèrics.


Memòria d'accés aleatori (2021)

«Digital information lasts forever—or five years, whichever comes first» (Rothenberg, 1995).

    Sempre, mai...
  
             efímer infinit
        recordo aquella nit
          arxiu sobreescrit
             no has existit
              silici maleït
             reinici, oblit

La pedra de Rosetta es pot continuar llegint més de dos mil anys després de la seva inscripció (si sabeu llegir jeroglífics, demòtic o grec antic, és clar), però no sabem si podrem accedir als arxius digitals creats en les últimes dècades d'aquí a uns anys. Què passarà amb els nostres records emmagatzemats en disquets, CD-R, memòries USB, discs durs o espais en servidors de grans corporacions?

A «Memòria d'accés aleatori» aprofito la capacitat de Pure Data de carregar en memòria qualsevol arxiu (en aquest cas, una imatge) i utilitzar-lo com a font de so. Fragments d'aquestes dades són llegits i processats per a generar la percussió.

Composició, lletra i veus: negatiu. Eines: Pure Data, Audacity, ordinador i perifèrics.


Uròbor (2021)

«—I aquesta serp? Té gana, es menja la cua!
»—No es menja la cua, xerraire, és la cua que li tapa la boca» (Arnau, 1994).

      tes >el
     l       c
    o         a
     v       p
      anod me

La paraula «uròbor» fa referència a la serp mitològica que es mossega la cua, interpretada sovint com a símbol de l'eternitat i la ciclicitat del temps, però també del que vulgarment es coneix com a «menjar-se l'olla».

Per a aquesta cançó, he creat un seqüenciador a partir d'una matriu gràfica de dues dimensions on determinats píxels activen un o més sons en un moment determinat. Les coordenades són dibuixades amb el ratolí de manera que la interacció és ràpida i també difícil de controlar. La veu, a part d'estar accelerada, va d'un costat a l'altre del panorama estereofònic, fent la sensació d'estar donant voltes.

Composició, lletra i veus: negatiu. Eines: Pure Data, Audacity, ordinador i perifèrics.


Te verd amb llimona (2019)

«This is the decade of the manual. You look at any session and there's someone with a manual next to them (Ciani, 1985)»

    L'aire condicionat en marxa
    fora fa massa calor
    connecto el meu seqüenciador
    programo unes notes
    i jugo amb l'oscil·lador

Dia d'estiu sufocant a Barna, davant la màquina, amb el manual d'instruccions i un te fred.

Fent una mica d'arqueologia digital, he trobat (2024) la que considero la primera cançó de negatiu, composta amb la Command Station d'E-MU. Tot i que es tracta d'un assaig, ja té el tipus de lletra, so i estructura que estava buscant per a aquest projecte.

Composició, lletra i veus: negatiu. Eines: E-MU XL-7, Audacity, ordinador i perifèrics.